El Documental del Mes estrena a sales de tot l’estat una pel·lícula d’altura. El film acompanya quatre fills d’alpinistes que emprenen un viatge emocional al camp base del K2 per retrobar-se amb allò que va dur als seus pares o mares a emprendre una expedició a un dels cims més alts i perillosos de la Terra. Val la pena pagar el preu de la passió? Es pot deixar-ho tot per tocar el cel?
L’estiu del 1986 gairebé una desena d’expedicions de tot el món es van trobar a la base del K2 per escalar la muntanya a través de la ruta d’ascens més complicada, per on molt poques persones havien aconseguit arribar al cim. “Nou expedicions atacaven la muntanya simultàniament. Potser això no li va agradar a la muntanya, i s’hi va tornar amb tota la seva força”. 13 escaladors van perdre-hi la vida. Molts d’ells van ser enterrats a la muntanya, d’altres encara no s’han recuperat els seus cossos. Des de llavors, l’estiu de 1986 al K2 és conegut per tots els alpinistes com “l’estiu negre”.
Ara, 30 anys després, la directora i alpinista Eliza Kubarska reuneix 4 dels fills d’aquests alpinistes que varen perdre la vida el tràgic estiu de 1986: la Hania, en Lukasz, la Lindsey i en Chris emprendran un viatge emocionalment difícil al camp base del K2, el lloc on rauen els seus familiars enterrats. Un exercici de valentia que els forçarà a plantar cara al seu passat i a entendre què va forçar als seus pares o mares a deixar-ho tot i assumir els riscos que comportava una expedició tant perillosa com aquella.
Alguns dels protagonistes encara eren nens, d’altres no havien nascut quan va tenir lloc la tragèdia. Eliza Kubarska, alpinista i amb desitjos immensos de ser mare, intenta donar resposta a les seves inquietuds acompanyant aquestes quatre persones en un viatge necessari per entendre i intentar reconciliar-se amb els pares i mares que els van deixar orfes per l’atracció que exercia sobre ells la “muntanya salvatge”. És moralment acceptable tenir un fill si ets alpinista? La passió per a les dues coses és compatible? Qualsevol risc és justificable?
Gràcies al testimoni de Kurt Diemberger, supervivent d’aquell “estiu negre”, i a l’accés a les cartes, imatges d’arxiu i diaris personals dels alpinistes que van perdre la vida en aquella expedició, els protagonistes intenten comprendre com van ser els últims dies dels seus pares i mares, homes i dones que tenien un somni: tocar el cel amb les pròpies mans.
K2. Tocant el cel és retrat psicològic de quatre fills d’alpinistes que busquen respostes a les preguntes que s’han plantejat sempre, per calmar el dolor provocat per l’absència dels seus familiars. Un volta de torn més al cinema de muntanya amb un fort component emocional.
Reus : Centre d’Art Cal Massó / 19/05 / 21:30h / Gratuït
Tarragona : Biblioteca Pública de Tarragona / 27/05 / 18:30h / Gratuït
