Estrena del documental premiat “Com canviar el món”. La revolució no serà organitzada.

General

Poden un grapat d’amics periodistes i científics hippies canviar el món armats únicament amb càmeres? Com es gestiona la transformació d’un petit grup d’activistes en un moviment mundial? Pot una revolució ser organitzada? Aquesta és la història del naixement del moviment ecologista mundial i d’una de les organitzacions no governamentals més importants del món, Greenpeace. Una història plena de llums i ombres assimilable a la de qualsevol dels grans moviments socials i polítics de la dècada actual.

L’any 1971 un petit grup d’activistes canadencs van iniciar la seva primera missió a bord d’un vell vaixell de pesca. Els bojos inconscients i idealistes a bord de la nau eren Bob Hunter, Paul Watson, Rex Weyler, David “Walrus” Garrick i Carlie Truman. L’objectiu: aturar els assaigs de la bomba atòmica de Nixon en una petita illa d’Alaska. La conseqüència inesperada: el naixement del moviment ecologista internacional i la creació de l’organització global que avui es coneix amb el nom de Greenpeace.

“Planta una bomba mental”, “Posa el teu cos allà on tens la boca”, “Tingues por de l’èxit” són algunes de les premisses sota les que actuaven el petit grup d’activistes canadencs, liderats pel periodista i ideòleg Bob Hunter, narrador i fil conductor turmentat de Com canviar el món.

Amb la certesa absoluta de que només podrien transformar les consciències de la gent a través de les imatges, aquests joves canadencs es van llançar al mar amb una única arma – la càmera – i un principi clau – salvar el planeta. Les accions eren sempre visualment impactants: interposar-se entre un arponer rus per salvar una balena o plantar-se de peu davant d’un vaixell trencaglaç per evitar la matança de foques a l’Àrtic. Una radicalitat difícil de gestionar i liderar, sobretot quan l’activisme de quatre amics es converteix en un dels moviments globals més potents de la història.

Els fets els van donar la raó: en un temps rècord van aconseguir crear moments icònics que han passat a la posteritat i la seva causa es va estendre per tot el món. Aquells 5 joves gairebé suïcides es van convertir en famosos i la “Pau Verda” va esdevenir una organització de caràcter multinacional. Però mai cap revolució ha sigut organitzada i aquesta no va ser l’excepció. La lluita d’egos, l’esgotament del projecte personal i les discrepàncies sobre com dur a terme les campanyes van acabar fracturant el grup.

A través dels diaris personal de Bob Hunter, Com canviar el món ens ofereix un retrat íntim dels orígens de l’activisme ecologista que es podria comparar al de molts grans moviments polítics i socials actuals. Estaven convençuts que un petit grup de gent podria canviar el món, però no sempre es pot estar d’acord sobre com fer-ho. Quin ha sigut el seu llegat? De què ha servit?

“Si hem d’esperar als dòcils per heretar la Terra, no ens quedarà res per heretar” (Bob Hunter).

PRESTRENA DIJOUS 4 DE FEBRER – ARIBAU MULTICINES / ESTRENA DIVENDRES 5 DE FEBRER – ZUMZEIG CINEMA
AMB LA PRESÈNCIA DEL DIRECTOR JERRY ROTHWELL

Més informació a www.eldocumentaldelmes.com

 

Tagged

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *